Tornaran barres blau-granes!

Avui parle d’algo que crec no he parlat mai ací, futbol. Com alguns dels que llegeixen açò sabran tinc una gran afició pel futbol (sense passar-me) pel barça però, especialment pel Llevant.

 
Aquest modest equip de la Ciutat de València roman a primera divisió com a últim aquesta temporada. Es pot pensar, i que ha guanyat aquest equip en la seua història? Doncs possiblement el trofeu espanyol que més orgull pot donar guanyar-ne. La Copa de la República. Aquest trofeu fou guanyat el 18 de juliol del 1937 davant el València per 1-0 al Sarrià.

 
Després d’anys d’històriques reivindicacions de la penya llevantinista penya tòtil, s’ha aconseguit mitjançant el grup parlamentari d’EU al congrés espanyol el reconeixement als trofeus republicans.

 
Ara ja només queda ficar esperances en mantenir-nos en primera i ficar la copa ben lluny de Villaroel tot siga que li entren ganes d'amargar-la. Dins i fora del camp, seguirem lluitant per poder guanyar moltes més copes republicanes.

 
Tornaran barres blau-granes!

  

[@more@]



2s comentaris

Post vacances

Després de llargs mesos estivals i no tan estivals sense escriure he decidit que les vacances han acabat i toca tornar a la rutina doncs ací estem.

 
Si escriuria tot el que se’m passa pel cap en un sol post rebentaria el servidor del blocat, així que intentaré anar racionalitzant la informació en la que em bombardeja el cervell. Començaré contant un breu resum de l’estiu. L’Acampada Jove de les JERC com cada any, molt bona. Un cartell diguem diferent que va donar molt bons resultats i que ens va fer gaudir com a xiquets. Després tocava el Rock a la Mar, és el primer any que he anat a aquest festival de Dènia i sense dubte, tornarem.

 
Després concerts solts i grans festes en companyia dels jerpvis que hem rodat de nord a sud de concert en concert i de barra en barra. Al setembre tornem a la crua realitat, la rutina.

 
El primer esdeveniment del nou curs polític va ser al II Congrés Nacional d’Estudiants en Acció. Aquest va anar-hi gratament bé, amb un saló de la CJB ben nodrit de militància s’aprovà la nova Executiva Nacional. Aquesta nova executiva està formada per gent de tots els indrets dels Països Catalans i que amb dedicació i voluntat està començant a donar els primer fruits. Un projecte diferent que va agafant cada dia més força i que, com a recentment escollit Portaveu Nacional, estic ben orgullós d’aportar en meu granet de sorra.

 
Després va tocar l’11 de setembre on els valencianets estiguérem gràcies al bus de les JERPV. En aquest segon 11 de setembre que vaig reafirme junt als meus companys una idea que tenim, els catalans (del nord) són molt sosos. A les manifestacions i concerts es nota que són gent més tranquil·la i reposada que nosaltres, tal volta el dia que el País Valencià aplegue al nivell de nacionalisme que el Principat també baixem la intensitat, qui sap.

 
Com a últim esdeveniment a nomenar el 9 d’octubre. Normalment els 9 d’octubre són bastant “light”, solem eixir a manifesta-nos la gent de València Ciutat i poc més. No hi han grans autobusos d’arreu el país ni un gran concert fet per la comissió. Però aquest any teníem un doble incentiu, el tancament dels repetidors de TV3 i els blavers.

 
La manifestació transcorregué bé, el bloc de les JERPV no fou tan nombrós com el 25 d’abril tot siga dit però vam fer pinya junt al d’Esquerra. Una volta apleguem al panterre, lloc on està l’estàtua del rei Jaume I, ens trobem un cordó policial dalt del panterre controlant als feixistes del GAV i les seues joventuts que no serien més de 30. Moments per a recordar veure retrocedir els blavers davant la multitud que estàvem darrere el cordó apunt de colar-nos al crit d’independència. Segons tinc entès aquesta gent va rebre una càrrega policial (després de 30 anys d’impunitat ja anava sent hora) i van rebre molta canya a la plaça del país valencià (plaça de l’ajuntament).

 
Ací ha acabat aquest post. Sembla que alguna cosa es mou poquet a poquet, de mica en mica però que no s’atura a la nostra terra. La gent ix als carreres defenent la televisió pública, els blavers han passat de ser caçadors a caçats i cada dia tenim una nova cara esperant a aportat el seu granet de sorra a l’independentisme.

 
Seguim caminant cap a la llibertat.

  

 

 Nova enganxina de les JERPV

 

 

[@more@]



2s comentaris

Sense deixar-me tranquil v2.0

L’altra nit l’Anna m’enllaça el seu bloc, entre i quina gran sorpresa al veure que hi ha una seqüela d’aquell mem que va córrer fa temps pels blocs. Em llig el post i a sota veig que me l’ha enviat a mi. Innocent de mi faig com si res fins que em diu que me l’ha enviat i l’he de respondre. Aquesta te la guarde. 

 
1. En el mem 1.0 vaig contar que la meua ciutat, València, m’enamorava doncs ara us parlaré del meu barri. Des de petit sembre hem fet vida dins el barri tots els amics i companys de classe que anem junts a classe des de els 4 anys (passarem tots al mateix institut). El meu barri, Montolivet,  és un barri  significatiu per la seua situació però és un barri normal que tampoc es passa. Hi han bastants blavers, de fet és la zona de València (i per lo tant de tot el PV) on més hi han, les baralles per les enganxines són incessants. Al barri tenim el Gullibert (immens parc de tobogans al llit del Túria), el museu faller, l’hemisfèric, museu de les arts i les ciències, el teatre i l’ocenogràfic i un futur circuit de F1 que “todos los valencianos queremos y unos pocos nos jodemos”. Malgrat tot, m’encanta.
 

2. Sóc molt gos. Quan em tinc que ficar a fer quelcom em costa un munt. Sempre trobe alguna cosa millor a fer. Això si una volta m’he fique ja no pare.

 
3. M’agrada Harry Potter. Quan tragueren el primer llibre era xicotet i ara ja no vull perdre'm l’últim ja que durant anys he sigut un friki d’aquesta saga i ara encara que ja en menys passió vull saber el final.

 
4. No estic batejat. De petit van decidir no batejar-me i per lo tant no he pres la comunió ni res per l’estil. És un fet que agrairé eternament als meus pares per tot el folló que comporta apostatar. Apart que cap església em desperta simpatia i sóc molt intransigent en aquest sentit.

 
5. Sóc un viciat a les noves tecnologies. M’agrada molt tot el que siga coses d’ordinador, videoconsoles, reproductors, etc. Des de que vaig nàixer en m’ha  casa hi havia un mític Windows 95 que allà era lo més. Quan vaig ser més gran tinguí la Game Boy que va ser molt significativa en vàries generacions i després la Play Station que encara la mantinc en vida. Ara ja en la nova era que vivim tinc la xbox 360 l’ordinador nou bon retocat amb els seus altaveus 5.1 i l’mp4 per escoltar música. Tot el que siga tecnologies m’apassiona molt.

 
6. Sempre he cregut en que la unió fa la força i per això em plena d’alegria quan parle amb els companys del Principat o de les Illes, o quan estic en els companys bascos d’Iratzarri o inclús en els asturians de Mias i veig que tots plegats lluitem per una mateixa idea. Veure milions de persones que es manifesten arreu de la geografia europea i que acaben aconseguint la seua independència et dona forces per seguir caminant cap a la nostra real utopia.

 
7. Sóc del Llevant. Per València dir-ho a voltes sembla còmic però jo estic molt orgullós del meu equip i més ara que s’ha mantingut en primera. M’agrada molt passar les vesprades del diumenge al camp patint i per això aquest any tornaré al camp junt als amics de la penya de la que forme part, la Penya Tòtil, a intentar mantenir-nos un anyet més.

8. Estic casat. Bo evidentment no he passat pel jutjat però tinc parella la qual m’estime moltíssim. Pròximament vindrà a estudiar a València i ja que farà periodisme la animaré a fer-se un bloc. Doncs ella és de Forcall un poblet del nord del País tocant amb el Principat i amb Aragó (per això el seu peculiar dialecte) el qual ella estima i jo ja l’he fet part de la meua vida. Serà una futura jerki a partir de setembre i mentre continuarà habitant el meu cor.

 
Doncs ja estan les 8 coses sobre mi. Reconec que aquest mem no ha sigut tan sorprenent com l'anterior doncs coses més impactants que el míting del PP i el meu passat skineto no hi han. Espere no rebre més mem d’aquestos que les idees s’esgoten i cada volta augmenta el nombre de coses a contar.

 Ah! I ja ficats li passe la pilota al Joan Plana, Empar Crespo i Jordi Manyes.

[@more@]



7s comentaris

de regió a país

 És curiós els canvis de mentalitat que hi han hagut al llarg de la història de l’independentisme. Per suposat lo últim que sóc és historiador i per això no pretenc fer cap raonament històric doncs sé que estaria ple d’errades.

 A lo que vull fer referència és a un fet curiós, un fet de maduresa. Fa anys l’independentisme era “regional”. Teníem ací la UPV (Unió del Poble Valencià) i allà dalt Catalunya Lliure. Encara que partits com ERC (al seu moment ací també era ERC) mantenien una estructura de Països la existència era bàsicament testimonial a terres valencianes.

 Però avui en dia s’ha fet un pas endavant i, encara que partits com el BNV i CiU segueixen mantenint un àmbit d’actuació “regional”, Esquerra ha aconseguit després de molt de temps i molt d’esforç, passar de ser la sucursal valenciana d’ERC a ser un partit fort internament que comença a obrir-se pas als municipis i que eleccions rere eleccions va pujant els milers de votants. Amb unes joventuts fortes que estan en ple procés d’expansió com em vist en les darreres setmanes.

 Després de tot aquest procés de transformació i d’aconseguir a base d’esforç que, per exemple, en un 25 d’abril Esquerra siga el partit que reculla més gent darrere seu, ara ens ixen uns il·luminats que no han trepitjat en la seua vida el País Valencià i que tenen la barra de dir que “desemmantellaran” Esquerra ací baix quan puguen, bufant-li-la totalment els esforços i la il·lusió que tenim centenars de militants que treballem dia rere dia per canviar el nostre present.

 El Reagrupament ja s’ha constituït com a corrent intern d’Esquerra i el que em sorprèn d’aquesta gent és que són aquells de fa anys (alguns integrants semblen que visquen al segle X) que seguixen pensant que lo primer és Catalunya i la resta que es fota. Per sort al Consell d’Esquerra es va decidir no avançar el Congrés Nacional i ara haurem d’esperar per veure com es resol el tema, una cosa és segura i és que els valencians hi serem presents per dir la nostra.

 Per sort també, el moviment de base Esquerra Independentista ja aplega a més de 700 persones, fet que xoca frontalment amb el Regrupi i que dona esperances a que una alternativa és possible,

 En tot encontra ací baix seguim caminant, l’Acampada Jove ja està ací i després de nits d’encartellades toca seguir treballant a aquest festival que agrupa tot el jovent dels Països Catalans on els valencians som presents tant a l’escenari com a l’organització d’aquest. Per moltes fronteres que ens imposen només hi ha una veritat, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, i es diu Països Catalans.

[@more@]

2s comentaris

Miscel·lània

Ara a falta dels últims exàmens de curs he decidit fer un paronet per escriure quatre coses ja que no he tingut temps per actualitzar el bloc. Podria dir que aquest estiu l'actualitzaré molt sovint, però degut als grans festivals que roden pel país millor em calle.

Fa dies hem pogut veure un pas fort i valent per part de la gent jove d'Esquerra. La creació d'Esquerra Independentista un nou moviment de base impulsat per Uriel Bertran amb gent com Pere Aragonés. Un moviment que ens dona esperances que hi ha una alternativa real a l'actual direcció i al Carretero. En unes setmanes ja som 548 fet que ens dona grans esperances de produir una millora interna d'Esquerra cap a uns posicionamets més independentistes sense deixar-nos utilitzar per ningú.

Altre fet a mencionar és l'Acampada Jove que ja s'apropa i que es començar a treballar per intentar-la aplegar al major nombre de persones. Aquest any les JERPV tornem a montar autobusos d'arreu el País per a facilitar l'assistència a tot aquell que li abellisca gaudir d'aquest gran festival.

Ahir m'enllaçaben la revista d'estiu d'Iratzarri, les joventuts d'Aralar. Després de fullejar les pàgines que estan en castellà vaig trobar una gran sorpresa, una pàgina dedicada a les JERPV. Moltes voltes per ací baix s'ens acusa ser la "kale barraka", altres diguen que som com Navarra però que a nosaltres ens volen annexionar els catalans. Ha aquesta gent el que li sorprèn és un valor fonamental de les persones que, evidentment, els manca.

La solidaritat que tenim tant en les demés persones, els independentistes, apleguem a sentir-la pels companys d'altres nacions com son la basca, la gallega, la irlandesa, la escocesa o la d'un llarg etc. Nacions sense estat, nacions sense reconeixement, persones que viuen obligades sota un marc jurídic que no volen, llengües perseguides i cultures arraconades i damunt ens volen traure la solidaritat. No, jo dic no. Així que done ànims als companys d'Iratzarri per a seguir en la feina fet que és molta i dir-los que el pròxim 25 d'abril com diguen a la seua revista "l'abril que ve es celebraran 301 anys de la invasió del país, mentrestant la lluita no s'atura". Podràs llegir-ho a la pàgina 10 de la revista.
 
Ací deixe el vídeo de les JERPV per l'Acampada Jove amb els punts de venda i els grups.
 
ezingo dute herriaren hitza gelditu!
 
 
 
 

[@more@]

1 comentari

Ha perdut el País

Després d'haver passat la nit electoral vaig a deixar els tòpics de sempre. Ahir va perdre el País. Tirar la culpa a Esquerra, al Bloc o a qui siga és una tonteria, hem sigut els valencians els que hem votat, i hem decidit que mereixem quatre anys més de Partit Popular.

Com a sentiment de País un gran buit al cor, veure el PP arrasar literalment on abans tenia absoluta el PSPV te deixa una mica desconsolat de què hem fet malament les esquerres. Tal volta fer PAIs i especular, tindre judicis pendents i prometre circuits de F1 siga la clau per guanyar unes eleccions, haurem de replantejar la estratègia.

Com a sentiment de partit estic tranquil. Com va dir l'Anna els partits d'esquerres estan a la UVI nosaltres estem en calçotets, però estem vius. Puc dir que hem sigut els únics que hem pujat i hem fa goig poder dir-ho sabent tots els elements adversos que teníem tant a les Corts com a gran nombre d'ajuntaments. Hem sap greu per companys que han estat a un parell de vots d'entrar com son Cullera, Benicarló o a Sueca de traure el segon.

D'altra banda pense que encara que Esquerra haja pujat, son les esquerres com EU i PSPV qui deurien haver fet front al PP com se li mereix. Ha quedat de relleu que els partits que pensàvem vàlids son això, invàlids. El PSOE va començar la campanya carregant-se al PSPV i donant una imatge no massa bona a un possible electorat. No han sagut  fer campanya i sincerament, els candidats no donaven per a molt. El Compromís hem sap greu el que els ha passat. Tenien molta il·lusió en el projecte que si els haguera quedat bé haguera sigut tot un canvi al PV però, tristament, les coses van a pitjor. Han baixat 3 escons de les passades i EU (que aspirava a entrar-ne un) s'ha quedat en 5 representats (un menys) i el BNV ha pogut entrar perfí a dos. Altre cas que et fa sentir malament és la perduda de València per part d'EU, fa quatre anys tragueren 2 i quasi 3, però aquestes en una mala campanya i en les crisis internes que tenen han acabat sense representació.

Una esquerra en hores baixes al PV. La impotència de veure com la societat mentres tinga entreteniment i pa està contenta te fa pensar que si la via que estem seguint és la correcta. Algo haurà de començar a canviar ben aviat, espere que es faça autocrítica de tots i es deixen les tonteries de qui té o deixa de tindre la culpa perquè la culpa la hem tingut tots.

Ara només ens queda una mica de resignació i seguir treballant per fer que Esquerra passe a ser una representativa esquerra valenciana. Sabem que el camí és difícil, que avancem, poquet a poquet, mica en mica, però avancem. Un partit independentista català en regidors i més de 10.000 vots semblava una utopia, ara tenim un somni, algun dia el farem ser una realitat. 

[@more@]

2s comentaris

Bloc de Campanya (V): el setge d’Esquerra

I no es per a menys. S'està patint un constant atac a Esquerra al País Valencià que em deixa molt sorprès. Fa ja més de dos anys que porte a les JERPV i sempre em anat al nostre rotllo. Manifestacions, accions, actes, coses que fèiem perquè les fèiem pel bé de la nostra ciutat i del nostre país. S'hem passat nits interminables fens pamflets, pancartes, preparant material, hem viatjat de nord a sud petejant-nos el país i els països per ajudar allà on s'ha pogut, hem assistit a tots els actes polítics que s'han fet, des de reclamar la república fins manifestar-nos contra la especulació. Després de tot açò (que no som els únics, ni molt menys, que ho hem fet) ara venen i ens diguen que no pensem pel país i que altres com la gent del Bloc que la obsessió del seu lider és xuplar tota la càmera que pot, o la gent d'Esquerra Unida que fan les assembles en castellà (para que nos entendamos todos) son els vertaders patriotes.

 Sempre hi ha hagut bon rotllo en gent d'altres partits, però de fa mesos que açò s'ha transformat en odi. Odi que se ens té pel simple fet de recolzar una opció política diferent de la que ells defèn. Quan una persona concentra aquesta ràbia desmesurada (que no entenc d'on la trauen) aplega a començar a desvariar i a dir coses com que la campanya ens la paga el PP (ja veig jo quins diners ens paga el PP, perquè no tenim cap tanca publicitària). Després ja es passa a un altre tipus de setge, el mediàtic. Vist que Esquerra és un partit que està present a la vida social (és un partit conegut per pràcticament tothom, en representació parlamentària, i en molt de moviment a la xarxa), trauen persones rellevants per demanar la retirada de les llistes d'Esquerra al País Valencià. Gent com els de ICV, que només hauran baixat a València per menjar paella. O gent de diaris afins com l'Avui (de tendència convergent, el que es tradueix en proper al Bloc) que van sumant veus per a que en una democràcia un partit independentista es retire.

 El més rellevant és veure pel que es barallen. I si, es barallen per un 0'3% (o menys segons alguns) dels vots. Jo al·lucine quan diguen que si no hi ha canvi serà per culpa nostra. Tant importa un 0'3%? No seria millor que gastaren eixos recursos en mantenir els escons del Compromís (degut que tot apunta que trauran menys vots que si anaren per separat)? Dons es veu que no, que preferixen  intentar guanyar-se els vots d'un partit que treballar per mantindre els seus. Perquè? perquè açò? serà perquè Esquerra ja no es un partit simpàtic? serà perquè darrere del silenci mediàtic que patim hi ha una forta pujada de vots? un partit creixent que d'ací un parell de legislatures li pot fer fosc al partit que tradicionalment ha monopolitzat el nacionalisme valencià.

 En totes, el setge a Esquerra continua, no sabem per quant de temps, el que espere és que els després del 27 torne la tranquil·litat i puguem gaudir dels nous joves regidors que ens esperen arreu dels Països Catalans.

Notícies relacionades: Saül Gordillo

 

[@more@]

Comentaris tancats a Bloc de Campanya (V): el setge d’Esquerra

Bloc de Campanya (V): el setge d’Esquerra

I no es per a menys. S'està patint un constant atac a Esquerra al País Valencià que em deixa molt sorprès. Fa ja més de dos anys que porte a les JERPV i sempre em anat al nostre rotllo. Manifestacions, accions, actes, coses que fèiem perquè les fèiem pel bé de la nostra ciutat i del nostre país. S'hem passat nits interminables fens pamflets, pancartes, preparant material, hem viatjat de nord a sud petejant-nos el país i els països per ajudar allà on s'ha pogut, hem assistit a tots els actes polítics que s'han fet, des de reclamar la república fins manifestar-nos contra la especulació. Després de tot açò (que no som els únics, ni molt menys, que ho hem fet) ara venen i ens diguen que no pensem pel país i que altres com la gent del Bloc que la obsessió del seu lider és xuplar tota la càmera que pot, o la gent d'Esquerra Unida que fan les assembles en castellà (para que nos entendamos todos) son els vertaders patriotes.

 Sempre hi ha hagut bon rotllo en gent d'altres partits, però de fa mesos que açò s'ha transformat en odi. Odi que se ens té pel simple fet de recolzar una opció política diferent de la que ells defèn. Quan una persona concentra aquesta ràbia desmesurada (que no entenc d'on la trauen) aplega a començar a desvariar i a dir coses com que la campanya ens la paga el PP (ja veig jo quins diners ens paga el PP, perquè no tenim cap tanca publicitària). Després ja es passa a un altre tipus de setge, el mediàtic. Vist que Esquerra és un partit que està present a la vida social (és un partit conegut per pràcticament tothom, en representació parlamentària, i en molt de moviment a la xarxa), trauen persones rellevants per demanar la retirada de les llistes d'Esquerra al País Valencià. Gent com els de ICV, que només hauran baixat a València per menjar paella. O gent de diaris afins com l'Avui (de tendència convergent, el que es tradueix en proper al Bloc) que van sumant veus per a que en una democràcia un partit independentista es retire.

 El més rellevant és veure pel que es barallen. I si, es barallen per un 0'3% (o menys segons alguns) dels vots. Jo al·lucine quan diguen que si no hi ha canvi serà per culpa nostra. Tant importa un 0'3%? No seria millor que gastaren eixos recursos en mantenir els escons del Compromís (degut que tot apunta que trauran menys vots que si anaren per separat)? Dons es veu que no, que preferixen  intentar guanyar-se els vots d'un partit que treballar per mantindre els seus. Perquè? perquè açò? serà perquè Esquerra ja no es un partit simpàtic? serà perquè darrere del silenci mediàtic que patim hi ha una forta pujada de vots? un partit creixent que d'ací un parell de legislatures li pot fer fosc al partit que tradicionalment ha monopolitzat el nacionalisme valencià.

 En totes, el setge a Esquerra continua, no sabem per quant de temps, el que espere és que els després del 27 torne la tranquil·litat i puguem gaudir dels nous joves regidors que ens esperen arreu dels Països Catalans.

Notícies relacionades: Saül Gordillo

 

[@more@]

Comentaris tancats a Bloc de Campanya (V): el setge d’Esquerra

300 anys després, seguim lluitant

El 5 de maig del 2007. Un dia insignificant per alguns i excitant (per dir-ho d'alguna manera) per a altres. Aquest any els valencians i valencianes podem dir que fa tres segles s'ens intentà postergar la llengua, la denominació, la cultura, la valencianitat. Però mai ens podran dir que hem perdut l'esperança i així ho demostrem.

Aquest passat dissabte es commemorava el 300 aniversari de la batalla d'Almansa. Una data de tristesa i pena per tot el que comporta però que els valencians em sabut transformar aquesta derrota en força per lluitar. La nit anterior al dissabte vaig estar treballant en els companys per deixar-ho tot a punt per al dia que s'ens venia per davant. Per la nit decidits a relaxar-nos una mica anàrem a un concert dels Pets on feren una gran actuació.

Dissabte. De matí a arreplegar a un gran amic d'Iratzarri (les joventuts del partit abertzale Aralar) que em portava una gran txapela en l'escut d'Euskal Herria. Després tocava Consell Nacional a l'OCCC. Allà torne a veure als amics del Principat que volien aportar el seu granet a un dia tan especial. Començar el Consell i l'Eliseu Climent ens fa unes paraules que a tots ens omplin el cor deixant ben clar que l'octubre és casa nostra.

Després anant a l'estació del nord va haver un altercat en un parell de blavers que demostraren el que son, intolerants. Punt i seguit i a acabar el Consell en un bonic vídeo fet per la portaveu de les JERPV on vam veure les candidatures de les JERPV dins les llistes d'Esquerra-País Valencià.

Després de dinar últims preparatius i manifestació. Comencem desplegant una pancarta gegant de la bastida situada a la esglèsia de Sant Agustí amb el lema "300 anys i prou" que malauradament va ser tapada per altra organització amb poc de respecte. Al començament de la manifestació llançament de pamflets en els principals objectius polítics de les JERPV conjuntament en el repartiment de samarretes i rellotges d'Esquerra.

Acaba la emotiva manifestació i tots al concert organitzat per ACPV. Molta festa en la millor música valenciana. Fer especial menció a una persona que va aconseguir fer-me feliç

70.000 vam reclamar TV3 al País Valencià i 70.000 vam reclamar justícia. Justícia que ara no tenim. Justícia en el territori, en la llengua i en la cultura. Justícia per respectar el dret a decidir de tots aquells que no volen estar oprimits. 

300 anys després, si encara estem ací, si encara està la flama encesa, qui va guanyar aquell 25 d'abril de 1707?

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a 300 anys després, seguim lluitant

Tot començà a la Carrasqueta

Tal volta algun dia puguem dir aquesta frase i donar-li un sentit complet. Aquest dijous passat un trucada de mòbil m'alertava, demà el repetidor de TV3 a la Carrasquesta es tanca. Després d'una reflexió profunda d'un parell de segons decidix fer campana i disposar-me a anar el divendres junt als companys al repetidor a fer tota la força possible.

 

Ben prompte l'autobús, montat per ACPV, eixia cap a Xixona. En aquest podíem trobar a músics com el Pau Alabajos o el Sergi Contrí, el president d'ACPV Eliseu Climent i polítics com l'Enric Morera. Vam notar la falta de presència per part d'algun representant del Bloc Jove però no es pot ser perfecte. Al aplegar al repetidor ens trobem en els companys d'Esquerra l'Agustí Cerdà i el Josep Heras candidat a l'alcaldia de València.

 

Una volta dins el repetidor veiem que els autobusos procedents d'Alacant ja havien aplegat i una gran quantitat de persones ja es trobaven preparades per fer front al que fora. Una vintena de militants de les JERPV aportarem el nostre granet de sorra junt a companys de Maulets, Endavant, ect.

 

Estelades i senyeres es deixaven entre veure i grans ànims de lluita. Tots units al cant de no passaran férem que aquell dia quedara marcat a la ment de tots aquells que es pensen que aquesta terra està dormida. Gràcies al gran ressò mediatic a tot l'estat espanyol s'ha transmès la notícia de que 400 valencians defensaren pacíficament la llibertat d'expressió. Gràcies a tots els que allà feren força aconseguírem que no es tancara el repetidor sense que calguera passar a la violència.

 

Un dia que quedarà a la ment de tots els que estiguérem allà, un dia on tots ens unírem per una idea, deixant de banda partidismes i baralles inútils. Un dia de resistència, de lluita, re rebel·lió, un dia de victòria. A la Carrasqueta hem tornat unir-nos i a lluitar junts, que sàpiga l'estat opressor en qui està jugant i que si ho tornen a intentar nosaltres tornarem a lluitar, tornarem a mullar-nos el que calga i per supost, tornarem a guanyar. 

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Tot començà a la Carrasqueta