tres voltes minoritari, tres voltes coherent




El curs escolar a la fi ha acabat. Saber que tanques no
només un curs, sino una part de la teua vida a l’institut per passar al anhelat
món de la universitat se’t pot fer fins i tot dur. Són ja sis anys, el primer
dia encara recorde les paraules d’un “gran” (des del meu punt de vista) que va
dir “esto cada dia se parece más a una guarderia” lo qual em va causar una por
desmesurada en aquell moment, i encara recorde fins l’últim on em vaig fer la foto
en el director del meu institut que tant l’estime i parlàvem de caxondeo lo
difícil que seria substituir-me al consell escolar. Coses que passe.

 

Ara ja tinc la universitat a un palm i en ella el retorn a
la màxima activitat política i sindical. Malgrat que el congrés d’Esquerra haja
passat com no vaig poder fer cap reflexió la vaig a fer ara, on ja tinc la
visió d’aquesta etapa dels “vençuts” i dels “vencedors”.

 

El congrés em va pillar tard, en poc de temps per reaccionar
donada la meua desconnexió per la selectivitat no vaig poder tal volta fer tota
la feina que haguera desitjat. Malgrat això prompte vaig prendre decisió per
Esquerra Independentista, un fet que mai he negat. Molt prompte vaig escoltar
totes les candidatures en les proclames unitàries a no abandonar el partit en
cas de derrota, lo qual m’alegrà.

 

Ara bé, gent d’aquestes mateixes candidatures diferents a la
meua ha proclamant crítiques contra aquesta o contra mi, arribant a barrejar el
fet de ser signant de JERC Dignitat sent una implicada la meua portaveu.

 

Aprofite per dir unes paraules si algú està llegint açò i es
pot sentir al·ludit: em sembla una actitud covard i menyspreable  no signar algo en lo que pots estar d’acord
per por a les represàlies de dalt o simplement per seguidisme a les persones
implicades. Jo crec en l’enrequiment del debat i la discrepància política per
lo que no trobe desencertat el meu acte una volta explicat a les persones
implicades, més bé el trobe necesari per iniciar un debat intern i així evitar
nous actes desafortunats pel conjunt del partit.

 

Reprenent les crítiques cap a EI fetes amb mala fe des de la
meua pròpia secció local (feu “oficialista”) per ferir sentiments i sabent que
a dia d’avui encara no he dit res de cap altra candidatura en públic vull dir
que: als companys del País Valencià que van tindre el seu “caxondeo” pels
resultats a President i a Sec. General (els quals no em semblen dolents) només
dir-los què, un dia vaig decidir sentir-me valencià, altre dia entrar dins dels
partits que em representaven ideològicament al més xicotet i dins d’aquest
partit estic defensant la candidatura menys votada, sí, sóc tres voltes
minoritari, però us puc assegurar que per les nits dorc de puta mare.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: tres voltes minoritari, tres voltes coherent

  1. brunet diu:

    Ei Joan!

    Osti nano és tot un esdeveniment constatar que t’has connectat a internet i que a més has escrit al bloc. També felicitar-te per parlar tan clar i convidar-te a seguir endavant.

    Una abraçada!!!

  2. Xisco diu:

    Ei Joanet!!

    Som els minoritaris d’entre els minoritaris, però no passis pena que el realment importants d’EI, les propostes, ja varem demostrar al Congrés que son majoritàries entre la militància. El relleu de persones ja vendrà tot sol, però el ritme del partit el seguirem marcant els currantes. Que tal les notes?

    Salut i revolta!!!

  3. ja ho va dir la Maria Mercè Marçal, poetessa lesbiana i independentista:

    «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel»

  4. Jordi diu:

    La gent d’Esquerra Independentista potser vam perdre la batalla personalista, és a dir, aquella que triava el President i el Secretari General del partit. Però la batalla de les idees, aquella que realment té pes al nostre partit, Esquerra Independentista va guanyar la batalla, pel bé del partit.

    Aquells que facin mofa d’altres militants, que s’ho facin mirar. I ho dic en el sentit practic: que observin que passa al partit, tant dintre com fora per l’entorn que el rodeja. A Esquerra Independentista hi ha gent bonissima que en un any han portat a terme una gran tasca, malgrat els pesi a alguns.

    Salut i una forta abraçada!

Els comentaris estan tancats.