La crosta liberal

 

 

Sempre s’ha dit que la universitat és el reflex de la societat, i no va del tot errat. Parlant en termes merament polítics, si extrapolarem la política de la universitat a la real tindríem un ajuntament de València amb majoria independentista i nacionalista amb una gran oposició "socialista" i una minoria del PP. Està clar que no es correspon en la realitat.


Però malgrat això, les formes i les maneres de fer política de cada sindicat es corresponen en la depriment del país. Sense anar més lluny ahir dijous teníem ADR de la facultat de socials de la UV, on vaig viure un dels escenaris més lamentables que puga recordar. L’actual ADR dirigit per Campus Jove (PSOE) s’havia de renovar i després de les eleccions passades on el BEA aconseguirem representació tant a claustre com a la junta de facultat de socials hi havia una majoria del sector anomenat "no a bolonya" front a les altres formacions "pro-bolonya". Açò esdevingué que els de CJ, i els seus amics de la dreta, tragueren totes les males arts portant amics com si allò fora un club social on tothom té dret a vot i veu i, veient el panorama de la nostra perplexitat, optà per guardar-se temporalment les esquenes suspenent la sessió, quedant sense renovar l’ADR d’enguany. Per desgràcia, cada any és igual.

Açò és un fet puntual al qual no li vull donar més dimensió de la poca que té, simplement és exemple. Exemple de com se les gasten aquest que "socialistes" des del nivell del sindicalisme estudiantil, passant pel laboral i acabant al polític. És un partit que ens trau la cara amable, simpàtica, que ens diu lo progres que són, lo contundents que són amb la dreta i lo amics que són de tots. I els va bé.

Començaren donant-nos el peixet dels estatuts, renovant-los arreu de l’estat espanyol, però aix! que quan algú se’ls va de les mans toca tornar en rere i recórrer als suburbis de la política. Treien la careta socialista i ens aconseguiren pactar la Generalitat de Catalunya amb nosaltres, Esquerra, donant peu a un govern no-català. Han guanyat a Euskadi, on la llei de partits segueix la bona carta que tenen a la màniga, provocant també un govern no-basc. Però, ojo! Ací ja no val això de les polítiques socials, ací preval lo que diguen no preval a Catalunya, l’Espanya una i gran, lo que els aboca a un pacte en eixa dreta a la que els tenen tant de fàstic segons ells, el PP.

Estem donant corda per por al PP a un partit tan espanyol com ells, sols que aquestos no ens van de cara. I ho deia molt clar el cartell de campanya (homòfob) de la UV de Campus Joves "que no te la claven" justament, el que estan fent en nosaltres, clavant-nos-la. No podem justificar pactes estatals o regionals (per molt mal que sone la paraula, ho sé) basant-nos en el pseudo-socialisme del PSOE. Parlant en termes econòmics no hi ha res en absolut que els separe del PP, ambdós liberals, ambdós capitalistes i, per lo tant, ambdós explotadors.

Ja està bé de seguir donant peixet, aprenguem a fer l’oposició clara independentista, trèiem-los la careta de progres, no els donem un sol recolzament ni al centre ni a la dreta espanyola, ni a les universitats ni als parlaments, trobem la nostra via.
Siguem previsors, no deixem que ens la claven.

Siguem previsors, no deixem que ens la claven.



Comentaris tancats a La crosta liberal

Les JERPV i Esquerra despleguen una estelada gegant el 9-Oct

 

 

 

Com varem anunciar a l’actualització anterior les JERPV vam convocar a
la societat catalana a penjar l’estelada als balcons en commemoració
del 9 d’Octubre que a sobre coincideix en l’aniversari d’aquesta
bandera.

Les JERPV doncs, en companyia i recolzament d’Esquerra,
vam voler no sol celebrar l’aniversari de l’estelada, sinó aprofitar
aquest 9 d’octubre, commemoració també del 800 aniversari del nostre
rei en Jaume I, per donar una lliçó al País Valencià i a tot l’estat
espanyol.

És per això que vam desplegar de l’edifici del costat
de l’ajuntament (on està el pans&company i el foster´s hollywood
per a més informació) al mateix moment que baixava la Reial Senyera de
l’ajuntament, una estelada de 15 metres de llarg per 10 d’ample.

La
imatge cara enfora es pot apreciar a les fotos, impressionant. Junt a
aquesta estelada es va traure una pancarta on es podia llegir "per un
país independent" i els logos de les JERPV i Esquerra.

Creiem
doncs que aquesta acció és un pas per la normalitat democràtica del
nostre país, on traure una bandera diferent a altra no ha de ser un
motiu de confrontació, on d’independentisme ha de ser assumit com una
opció política dins de la suposada democràcia on vivim i és per això
que amb aquesta acció s’ha llançat a la llum pública ja no de la
societat catalana, sinó de l’estat espanyol que a València hi ha un
fenomen que malgrat la censura informativa a la que estem sotmesos
existeix.

Volem donar gràcies a la gent que va estar allà dalt
en nosaltres i que va patir tota la tensió de l’eixida i la violència
policial i que malgrat això segueix caminant cap a un futur més lliure.
També donar gràcies a la resta de gent que ens ha fet costat de forma
personal o de forma pública per internet el seu recolzament i els seus
ànims, i per això volem encoratjar a tot el jovent a no aturar-se ací i
seguir donant la cara dia a dia fins a l’últim pas del nostre camí.

Visca els Països Catalans reunificats i socialistes!

Joan Hornos
Secretari d’Acció Política de les JERPV

 

Extret del Fotolog de les JERPV

Vídeo del 3/24: Ací

 



1 comentari

Homenatge a una victòria

Els Països Catalans, tal com els coneixem avui en dia, són un projecte tangible. La crisi del finançament, la de l’Estatut a Catalunya o l’apropament a Catalunya part de la Generalitat Valenciana són alguns dels fets que periòdicament van eixint a la llum pública i que van sent xicotetes però constants màquines de fer independentistes.

 

Davant aquest panorama el jovent independentista estem convençut de que aquesta, la nostra generació, serà la que proclamarà la independència. Pocs, per no dit cap, independentista jove que conec m’ha dit que creu que es morirà sense vore la independència de com a mínim Catalunya. Açò, però, no es de cap manera negatiu, sinò tot un impuls per la construcció del projecte.


D’altra banda, per donar força a lo que anomenaríem la lluita, ens recolcem en els antics mites com ara el President Companys, el Macià o el, tant de moda ara, Salvador Allende per a la vessant socialista.

 

D’altra banda i, en la meua opinió, pel simple fet de treballar i conviure diàriament amb ella ens deixem de banda una generació clau. Parle de la generació de la transició, Amb total desconeixement de com va ser les Illes, i deixant de banda el fet de la transició a Catalunya,  només vull fer una menció i un reconeixement a aquells que hi van ser i hi van participar a la transició valenciana.

 

Tots hem escoltat parlar d’ella (com a mínim els valencians), tots hem escoltat els cantautors de l’època com ara el Raimon, el Llach o el Serrat el qual a part de les crítiques actuals es negà a cantar en castellà al seu moment. Sabem que es desencadenà la ja més que anomenada “Batalla de València” i que encara avui en dia arrosseguem.

 

Però, a part de tot el coneixement, de tindre partits i persones hereves d’aquells anys seguim sense donar reconeixement i importància a aquestos fets. Si per nosaltres, avui en dia, anar a vore un concert d’Obrint Pas és algo rutinari i ja quasi avorrit, imaginem-nos anar a un concert de Raimón a la època, d’aquells concerts rebentats per l’ultra-dreta, d’aquelles contramanifestacions els 25 d’abrils i, fins i tot, aquelles poques misses que es donaven en valencià perseguides.

 

Fou una època de violència, tots ho sabem, una època en la qual molts pensem que es podria haver donat més, que vam perdre perquè no vam saber jugar, que hi va faltar empenta i radicalització. Lo passat, passat està. No es pot acusar de perdre aquella lluita  a tota una generació que, i és cert, molts han deixat i altres molts han canviat la jaqueta o, simplement, han fet una moderació ideològica cap al centre nacionalista, però que malgrat tot va haver un dia en el que hi van donar la cara. I gràcies això, a aquell esforç, aquelles pèrdues i a aquells guanys, avui tenim concerts dels obrint pas, avui tenim un partit amb tota la normalitat democràtica que declara la independència del País Valencià, avui tenim un camí, un camí que es construeix sota sang i llàgrimes però que avui és ben sòlid i no gràcies a nosaltres. Nosaltres serem els que el caminarem fins on puguem, però no em d’oblidar que si tenim camí és perquè algun dia va haver algú que es va preocupar de fer-lo.

 

Tal volta d’ací cinquanta anys hi haja un “boom” i estiga de moda les frases i personatges de la transició (qui saps un dia veiem samarretes de l’Agustí Cerdà o de l’Enric Morera),  i tal volta d’ací cent anys siguem nosaltres, la nova generació independentista, els ídols altres nous milers de joves. Qui sap. Però, com a mínim, hi serem recordats per caminar un camí més o menys difícil, però l’hem caminat, que arribarem on puguem i quan puguem, però arribarem.

 

I com diu la ja clàssica frase, per tants i tants independentistes, que ja no van a les manis, que ja no van als concerts, que ja no trauen la senyera però que segueixen tenint al seu rostre i al seu cor la mateixa lluita que sempre, el nostre millor homenatge, la victòria.



2s comentaris

tres voltes minoritari, tres voltes coherent




El curs escolar a la fi ha acabat. Saber que tanques no
només un curs, sino una part de la teua vida a l’institut per passar al anhelat
món de la universitat se’t pot fer fins i tot dur. Són ja sis anys, el primer
dia encara recorde les paraules d’un “gran” (des del meu punt de vista) que va
dir “esto cada dia se parece más a una guarderia” lo qual em va causar una por
desmesurada en aquell moment, i encara recorde fins l’últim on em vaig fer la foto
en el director del meu institut que tant l’estime i parlàvem de caxondeo lo
difícil que seria substituir-me al consell escolar. Coses que passe.

 

Ara ja tinc la universitat a un palm i en ella el retorn a
la màxima activitat política i sindical. Malgrat que el congrés d’Esquerra haja
passat com no vaig poder fer cap reflexió la vaig a fer ara, on ja tinc la
visió d’aquesta etapa dels “vençuts” i dels “vencedors”.

 

El congrés em va pillar tard, en poc de temps per reaccionar
donada la meua desconnexió per la selectivitat no vaig poder tal volta fer tota
la feina que haguera desitjat. Malgrat això prompte vaig prendre decisió per
Esquerra Independentista, un fet que mai he negat. Molt prompte vaig escoltar
totes les candidatures en les proclames unitàries a no abandonar el partit en
cas de derrota, lo qual m’alegrà.

 

Ara bé, gent d’aquestes mateixes candidatures diferents a la
meua ha proclamant crítiques contra aquesta o contra mi, arribant a barrejar el
fet de ser signant de JERC Dignitat sent una implicada la meua portaveu.

 

Aprofite per dir unes paraules si algú està llegint açò i es
pot sentir al·ludit: em sembla una actitud covard i menyspreable  no signar algo en lo que pots estar d’acord
per por a les represàlies de dalt o simplement per seguidisme a les persones
implicades. Jo crec en l’enrequiment del debat i la discrepància política per
lo que no trobe desencertat el meu acte una volta explicat a les persones
implicades, més bé el trobe necesari per iniciar un debat intern i així evitar
nous actes desafortunats pel conjunt del partit.

 

Reprenent les crítiques cap a EI fetes amb mala fe des de la
meua pròpia secció local (feu “oficialista”) per ferir sentiments i sabent que
a dia d’avui encara no he dit res de cap altra candidatura en públic vull dir
que: als companys del País Valencià que van tindre el seu “caxondeo” pels
resultats a President i a Sec. General (els quals no em semblen dolents) només
dir-los què, un dia vaig decidir sentir-me valencià, altre dia entrar dins dels
partits que em representaven ideològicament al més xicotet i dins d’aquest
partit estic defensant la candidatura menys votada, sí, sóc tres voltes
minoritari, però us puc assegurar que per les nits dorc de puta mare.

4s comentaris

Carregant piles

Fa temps ja que tinc aquest bloc oblidat. Els examens i les pressions dels mestres cada volta són més intenses i sembla que no però em queden tres mesos per jugar-me part del meu futur. Per això, ara que anem cara selectivitat, estic de paró i no tinc gaire temps per dedicar-li al bloc. Espere anar intentant trobar raconets de temps per tornar a dedicar-me a escriure i anar contant les conteries de sempre.

Ara queda un esprint final i ale, a tornar a escriure que pel congrés d’Esquerra vull començar a dir alguna coseta.

Ens veiem per la xarxa!

4s comentaris

Un any més de resistència!

Amb l'arribada del 2008, les JERPV, hem fet un vídeo on recollim tot lo fet durant el passat 2007 on ha tingut especial significat per nosaltres. Per una banda han sigut les eleccions autonòmiques i municipals on nosaltres hem estat presents i per altra banda aquest darrer any s'han commemorat els 300 anys de la batalla d'Almansa.

 

Així doncs, amb la feina feta i l'energia del primer dia, us deixe el vídeo.  Espere vos agrade.

 

 

[@more@]

1 comentari

Banderes al vent

 

 
Són moments difícils arreu el nostre país.

Després d’un mes aproximadament sense escriure se’m farà difícil comprimir-ho tot per exposar-ho ací doncs no han sigut poques les coses que han passat. La seu d’Esquerra i de les JERPV de la ciutat de València va patir un atemptat bomba amb metralla dins. Encara es desconeix l’autoria però tot apunta a que l’acte ve d’on ha vingut sempre, del feixisme ranci disfressat en forma valenciana.

A les setmanes d’aquest fet vam veure com, el dia en que les JERPV ens concentràvem per TV3 arreu el país, a la localitat de Sueca, on també ens concentràrem, una vintena de feixistes pertanyents al gav entràrem al casal Jaume I on agrediren sense cap compassió a grans i menuts que es trobaven dins entre ells gairebé tots els militants de les JERPV-Sueca.

Aquesta gentola pensava que ens tiraríem enrere, que tornaríem a casa, que tornaria la por. Quina haurà sigut la seua sorpresa quan no, quan a internet es pot palpar com l’independentisme valencià s’està revoltant i radicalitzant políticament front les postures intolerants blaveres. Quina haurà sigut la cara de molts quan s’han vist els seus fotologs penjats a internet i les seues fotos en mans de milers d’independentistes cabrejats.

Ara ens toca a nosaltres pegar un salt endavant. Hem de ser conscients que tenim en front nostre una segona batalla de València la qual no tots estarem dispostos a tornar a lluitar però els que ho fem si que estarem dispostos a guanyar-la.

Sabrem respondre a la seua intolerància com ho fan ells, però nosaltres amb bombes de raons i metralla d’idees.

[@more@]

2s comentaris

2n aniversari de Vadejocs!

 

 

Ara fa ja un any des de que Vadejocs va celebrar el seu primer aniversari amb jocs per a les consoles del moment. I, aquest any, tornen ben carregats de videojocs per tothom.

 
Vadejocs és una revista digital de videojocs amb un fort compromís per la llengua. Ha establert relacions amb la Generalitat de Catalunya per intentar regularitzar el mercat del videojoc en la nostra llengua. Sense dubte és el referent de tots els que ens agraden els videojocs i les noves tecnologies. Poc a poc es van obrint pas dins la reputació internacional assistint a tots els esdeveniments internacionals del sector.

 
En aquest segon aniversari han aconseguit patrocini de les primeres marques del mercat tals com, Activision, Take2, Microsoft, Ankama-Games, Nobilis, Friendware, Electronic Arts i Soni Playstation. La celebració d’aquest aniversari es tracta de fer concursos al fòrum de la web cada setmana sota el patrocini d’una marca.

 
Aquesta és la tercera setmana i el concurs va a càrrec de Nobilis que ens porta un pack de quatre jocs per PC. Encara hi falten molts concursos i per lo tant moltes setmanes de premis per davant.

 
Vull aprofitar per felicitar als administradors del web ja que han aconseguit en dos anys crear el referent de videojocs més important dels Països Catalans i que de ben segur no deixarà de creixer, doncs cada dia som més els usuaris que gaudim dels seus fòrums i de poder estar al tanto en la nostra llengua.

 
Felicitats i per molts més! 

 

 

[@more@]

2s comentaris

Un valencià pels Països Catalans

 

Aquest mes de novembre és presenta d’una gran intensitat turística. Ahir per la nit fou la tan catalana festa de Halloween. Les places de València plenes de grups de gent disfressada que impedia el pas pels barris els quals la resta de l’any romanen desèrtics. Demà el meu aniversari (tot s’ha de dir) així que aviat tindré que fer la recaptació entre la família que és una mena d’atracament voluntari i amb afecte. El Diumenge diferents possibilitats de viatge o València-Tortosa o València-Barcelona, gràcies a deu aquest cap de setmana descanse a casa.

 El cap de setmana vinent Mataró. XXI Congrés Nacional de les JERC al que les JERPV farem l’esforç d’anar. Un congrés que començarà dissabte i tancarà les seues portes el diumenge fent nit amb els companys del nord.

 Al següent de moment també toca descans però el vit-i-quatre toca pillar l’avió camí de Mallorca. Una visita als companys del sindicat de Mallorca que aprofitarem per pegar una volta a la ciutat. I l’últim cap de setmana de novembre (primer de desembre) per a rematar el mes a Reus. Xarrada al Tio Canya de Reus d’Estudiants en Acció.

 Açò serà aquest mes, un parell d’euromeds, rodalies i fins i tot avions. Com ja va dir l’Anna, acabaré amb un jet lag intercomarcal de tant de viatge. Despés ja seran els nadals i hi haurà temps per a la festa i descans a la teua city, on has viscut i on et sents com enlloc.

[@more@]

5s comentaris

Falsa democràcia

La democràcia estava considerada per Plató un sistema polític injust, ja que qualsevol podia optar a un càrrec a l’assemblea (lo que serien els nostres parlaments) sense cap típus de preparació ni responsabilitat.
 
Avui, aquest sistema, està considerant per la gran majoria del món “civilitzat” el millor de tots els que ha hagut a la història pel mateix motiu, perquè garanteix la igualtat d’oportunitats a desenvolupar càrrecs polítics independentment de la professió o preparació de cadascun.
 
Al meu parer, Plató estava errat però tampoc la va dir molt grossa. Aquestos dies hem viscut una nova mostra de feixisme al València. La 17ena Festa per la Independència organitzada per Maulets va sofrir fa poc l’atac del Partit Popular declarant-la il·legal.

Amb un parells de dies d’antelació es va saber que s’havia autoritzat sota canvi de lloc el qual al final, degut a les pluges, tornà a patir altre canvi.
 
Deuríem replantejar-nos si aquesta gent està capacitada per dirigir la nostra ciutat amb una política més semblant a la de països “tercermundistes” als quals, segons ells, no pertanyem.
 
L’ú de maig de l’any passat ja hi va tindre lloc el primer concert legal neo-nazi del partit d’extrema dreta Alianza Nacional, els quals tenen els seus líders a la presó, sota l’empar del govern valencià i espanyol. Ara, segons informa l’Avanç, han convocat una manifestació contra la immigració a la localitat albaidina d’Ontinyent.
 
Ara per ara els independentistes som elements més hostils per a l’estat espanyol que una colla de feixistes. Si açò fora un país civilitzat com Alemanya aquestes coses no passarien. Però de moment ens haurem de conformar en seguir vivint a aquesta falsa democràcia corrompuda pel capital i la intolerància dels fills dels guanyadors de la guerra.

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a Falsa democràcia